Si no vau poder assitir a la Jornada del 10 novembre, podeu veure els videos de les 3 taules rodones que es van fer aquí,

Divendres, 10 de novembre de 2017

De 8:30 a 13:45 h

Auditori COEC
Travessera de Gràcia, 93-95, Barcelona

1. Reconeixament i gratitud

Com hem pogut escoltar aquest 30è aniversari és una ocasió desitjada per reviure un temps i celebrar actuacions que sovint passem per alt o donem simplement per fetes.

De les paraules del fundador i president d’honor Francesc Borrell en resulta un ferm compromís de caminar per la justícia al costat dels vulnerables, dels empobrits, dels sofrents de casa nostra, amb eficiència, flexibilitat d’adaptació a circumstàncies canviants, que no han estat sempre fàcils, integrant de manera senzilla en objectius comuns a personalitats de formació, pensament i procedència ben diverses que han vingut configurant el Patronat de la Fundació i els equips de gerència i resta de col·laboradors.

I això des la sensibilitat i la capacitat de contagiar amb les seves propostes, impregnades del llenguatge càlid cap al proïsme, als familiars propers, com la seva esposa, Mª Assumpció Thió i el germà d’aquesta, en Josep-Ignasi, als que des d’aquí volem acompanyar amb tota l’estimació de què som capaços, o el seu germà Antoni Borrell i als amics, com la Pilar Malla, aleshores Secretària General de Caritas Diocesana de Barcelona, que atesa tota la seva expertesa i dedicació al quart món, que sempre va veure com un problema de justícia i de drets socials i en feu denúncia, ens fou lluminosa guia en delicades cruïlles.

Aquesta iniciativa, com afortunadament tantes altres del nostre país, és una mostra de l’universal concret de l’exemplaritat, que es produeix dins de la naturalitat més planera, amb discreció i coherència de valors.

I ve a tomb el que llegim al llibre dels Proverbis: “que tothom reconegui el fruit del seu treball; per tot el que fa, rebrà pública lloança(Prov. 31,31)

2. Accions i realitats

D’aquella llavor, caiguda en terra bona, en tenim avui un arbust vigorós.
A la 1ª reunió del Patronat de la Fundació el 17/12/1987, ja s’anà directament al gra, allunyada de ineficient burocràcia:

  • Es deixa constància de l’ingrés de la dotació inicial,
  • S’aprova el pressupost pel 1988
  • S’encarrega a un patró aplegar informació d’habitatges d’interès per a la Fundació,
  • S’aproven els documents de préstecs que farà la Fundació i la seva sol·licitud, que facilitaran l’accés a l’habitatge a persones vulnerables.
  • Es continua treballant en els estudis de barris, com el de La Mina, el resultat del qual es publica el juny de 1988.

Aquella iniciativa ha portat a promoure, en col·laboració amb totes les administracions, i en particular les més properes, com l’Ajuntament de Barcelona, a prop de 3.000 habitatges, escampats per més de 50 municipis de Catalunya, des de Barcelona fins Alcarràs, des de Tortosa fins a La Jonquera: quan els primers anys d’aquest segle es va constatar, per una sèrie de factors, que les noves promocions d’HPO de Règim General, ja no eren assequibles per les famílies d’economies més fràgils, el PATRONAT tingué la visió i l’encert de promoure HABITATGES DE LLOGUER PROTEGIT o ASSEQUIBLE, dins de les nostres més que modestes possibilitats, ja que no disposem ni de fàcil finançament ni de recursos propis que resten immobilitzats llargs períodes: avui ja en disposem d’uns 450.

I també ha portat a disposar al Barri Gòtic de Barcelona, fruit d’aquesta col·laboració pública-privada, de la LLAR LA MERCÉ, petita residència i serveis diürns de continuïtat assistencial, amb vocació de Centre Gerontològic del Barri.

Però el parc d’habitatge assequible a Catalunya continua sent molt minso com també ho son les places residencials, obrint-se pas noves alternatives, com escoltarem a la PRIMERA TAULA.

3. Necessitat de noves iniciatives

Creiem que aquell contagi per a l’acció que fa efectius DRETS SOCIALS, podria ser molt més ampli i no és cap exageració pensar que una cinquantena de famílies de Catalunya s’hi haurien pogut o s’hi podrien involucrar de manera directa o indirecta com per, exemple, facilitant finançament amb guany reduït: Aquesta suma és multiplicadora

4. Sortida de la crisi i compliment de totes les obligacions amb tercers per part de la Fundació

De la crisi, dura i duradora, la Fundació, tot i la pesada “motxilla” amb què es trobà -més de 400 habitatges no venuts- i despeses per solars conveniats amb Ajuntaments –que no tenien capacitat de facilitar adjudicataris per absència de demanda- n’ha sortit sense deixar de satisfer un sol deute i provisionant degudament les desvaloritzacions d’actius. I el mateix les persones o famílies adquirents en general.

Considero que és un model a examinar per contrast, -des del punt de vista exclusiu d’activitat promotora-, a les mercantils promotores que han deixat les claus damunt del taulell de les entitats financeres, amb més molts adquirents dels seus habitatges que, per una suma de factors (((: preus bombolla, variació tipus interès, clàusules abusives, increment de l’atur, no possibilitat de vendre, …))) han sigut objecte d’execucions hipotecàries des del 2008, tot plegat amb la conseqüent socialització de pèrdues de forma directa amb el rescat bancari, o indirecta per la liquiditat pràcticament sense cost posada a disposició de les entitats financeres pel Banc Central Europeu.

5. Situació de País

Tot i aquesta quotidianitat aspra i efervescent que estem vivint, som a les portes del temps d’advent, temps d’espera i d’esperança. Escau dir un vers de l’oncle Ramon Muntanyola, sacerdot, poeta i patriota de l’esperança: l’any 1943 ja diu:

“Dia vindrà que dreçarem la testa.”

Vindrà si fem allò que hem de fer, allò que cal fer perquè vingui: saber-nos escoltar i no només replicar, apropar-nos a l’esfera del diàleg des de la confiança mútua, decidits en recuperar i reconstruir les institucions, esperança que cristal·litzarà, DIA VINDRÀ, en la tan desitjada Europa del pobles, més democràtica, més fraternal i més forta també.

Gràcies.

Tenim un repte: polítiques d’habitatge innovadores i implicació de les entitats socials per evitar unes condicions residencials precàries per “les futures persones grans”

La Fundació Família i Benestar Social (FiBS) amb motiu del seu 30 aniversari va organitzar, el passat 10 de novembre, una jornada sota el títol “Desigualtats i Drets Socials: Habitatge i Longevitat” amb l’objectiu d’analitzar, des de diferents perspectives, un dels més importants reptes de futur de les administracions i de la societat, en relació a l’augment previsible – en l’actual i alarmant context de crisi econòmica – dels problemes que ja es poden detectar relacionats amb la situació residencial i el dret a l’habitatge de les persones grans.

JORNADA-FIBS-Habitatge

Una jornada que ha pretès aprofundir i alhora aportar estímuls per a la innovació i l’apoderament de les persones grans. A Catalunya 590.000 llars estan formades per persones que tenen una edat mitjana de més de 65 anys. Un alt percentatge d’aquestes persones, un 42%, avui tenen l’habitatge pagat. Aquesta particularitat, bastant comuna a Catalunya, ha esdevingut la clau per mitigar els efectes de la crisi econòmica que ha colpejat a les famílies, que de forma evident i gràcies als forts llaços parentius, han estat el mur de contenció de problemes derivats de l’atur o pèrdua d’habitatge dels fills i filles. Amb aquesta jornada, s’ha volgut posar l’accent en els reptes de futur, donat que el previsible augment en el nombre de persones i de llars de més de 65 anys per als propers 15 anys, demana una anàlisi rigorosa de les previsions residencials en les que es trobaran: inestabilitat, inseguretat, desproporció entre ingressos i cost i dificultats d’adaptació, per poder mantenir una vida independent. Caldrà preveure i detectar el nombre de llars que seguirà amb pagaments de préstecs hipotecaris i amb contractes de lloguer de persones apunt de la jubilació i determinar l’esforç en el pagament de l’habitatge que hauran de realitzar.

La principal conclusió de la jornada “Desigualtats i Drets Socials: Habitatge i Longevitat” és com s’ha d’evitar trobar-nos amb unes condicions residencials precàries, desnonaments i pobresa energètica en un futur molt proper, i per això cal començar a treballar de forma decidida i innovadora des de tots els fronts – administracions, tercer sector, societat civil- per garantir-los a tots plegats un envelliment digne, actiu i saludable, que impacti directament en una comunitat o entorn d’afectes, drets bàsics i de benestar,  on les persones, tinguin l’edat que tinguin, puguin desenvolupar el seu projecte de vida en les millors condicions.

La FiBS ha valorat molt positivament l’acollida i interès que va despertar aquesta jornada que va tenir lloc a l’Auditori del COEC, amb més de 180 persones inscrites. Destacar que el gran encert en escollir la temàtica,  ha comptat com a ponents persones de gran expertesa i rellevància participant en les tres taules rodones: l’economista i patrona de la FiBS, Carme Trilla, l’arquitecte Jordi Bosch, la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, el catedràtic de la UPF, Guillem López Casasnovas, el professor Investigador CSIC, Joan M. Esteban i del camp de la salut, la neuròloga i directora de la Fundació ACE, Mercè Boada i la psicòloga i investigadora de l’IGOP, Mercè Pèrez Salanova. Van inaugurar la jornada la tercera tinenta d’alcadessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz i el secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Francesc Iglésies, acompanyant al president d’honor i fundador de la FiBS, Francesc Borrell i  l’actual president de la FiBS, Josep M. Gasol. Per la FiBS la millor forma de celebrar 30 anys d’existència és refermant aquell compromís social fundacional adquirit i renovar-lo cada dia, amb dedicació i responsabilitat.