Aquest escrit vol informar d’un fet que afecta a una part molt sensible de la Fundació: el tancament del Servei de Residència.
Des dels seus orígens, la Fundació ha estat vinculada a l’acompanyament de les persones grans del Barri Gòtic. Al llibre d’Actes de la Fundació, a l’Acta del 21 de gener de 1988 s’escriu “La Sra. Pilar Malla presenta la petició d’un pis gran per a 7 o 8 vells…” A l’Acta de 22 de juny del mateix any, es diu “Francesc Borrell explica el projecte de residència de vells de la casa del c/Rull;” Finalment, el 25 d’abril de 1991, hi consta que l’Ajuntament i la Generalitat han donat el seu permís d’obertura.
Aquest va ser el trajecte fundacional de la Residència Llar La Mercè. Un recorregut de 35 anys. I aquest ha estat el nostre camí d’acompanyament de veïns i veïnes del Barri Gòtic, en el seu viatge cap a un envelliment dependent . Aquest camí el vàrem emprendre llavors amb més voluntat que expertesa, però va estar clar, ja no el deixaríem mai més. Si més no, aquesta és la voluntat de FIBS, i per això els objectius fundacionals ho recullen.
En la mesura que hem anat avançant en aquest camí, ens hem anat adaptant a les necessitats dels serveis. Adaptant-nos les persones, i adaptant un edifici centenari, posant-hi tota la il·lusió i posant-hi tots els recursos personals i econòmics que han estat necessaris.
El resultat ha estat d’unes millores que han esdevingut de facto una rehabilitació integral de l’edifici.
La vocació de FIBS ha estat des de la creació de la Fundació una vocació de servei públic. Podíem haver triat el camí de les entitats privades que resolen al final, prestant els serveis i carregant-ne els costos als usuaris via tarifes. FIBS des del primer dia va optar pel servei públic, treballant al costat de l’Administració amb els Convenis i els Concerts, seguint l’evolució d’una Administració que també ha fet el seu camí.
FIBS ha anat seguint, forçosament, aquest camí que ens ha anat marcant l’Administració, de la que hem depès en tot moment.
En aquest seguiment de l’Administració ha arribat el moment que, molt raonablement, ha posat unes condicions sine-qua-non que ens han situat en un atzucac, o sigui, sense sortida.
L’impediment està en que tenim un edifici que no permet l’adaptació imprescindible per acollir un servei residencial, ni acreditat, ni privat, que compleixi amb totes les normatives en vigor i previstes. Les exigències -com he dit- molt raonables, ja no depenen ni de la voluntat d’adaptació, ni dels recursos a invertir. Amb poques paraules, tenim un edifici que no permet l’adaptació imprescindible per acollir el servei residencial acreditat i concertat que ens obliga la Generalitat.
Cap de les alternatives teòriques possibles podria aconseguir els permisos de funcionament, ni l’Acreditació, ni una nova Llicència d’Activitats, ni el compliment de les exigències del Codi d’Accessibilitat vigents. Totes les Normatives vigents ens impedeixen continuar amb el Servei de Residència.
D’aquesta situació i de les conseqüències que se’n deriven, qui signa, directament per sí o a través de la nostra Gerència n’hem informat degudament i insistentment al Departament de Drets Socials i Inclusió i la seva consellera. Totes les gestions i recursos, personals i escrits, han trobat només línies vermelles que no es podien traspassar.
A la vista doncs que l’únic camí possible era la del tancament del recurs, la decisió, nostra i de l’equip de Direcció, prèvia informació al Patronat, ha estat encaminada a fer un tancament amb el mínim perjudici als usuaris, als treballadors/es afectats i a la Fundació. La via a seguir serà la dels acords possibles.
Ja puc assegurar i garantir que els usuaris tindran una alternativa bona, competent, solvent i de continuïtat dintre del Barri Antic de Barcelona.
A totes les altres parts afectades els haig de dir que, ens mourem per la via dels acords, dirigits, com correspon, pel nostre equip directiu seguint les pautes i normes que preveu la Llei en aquests casos.
I ja des d’ara, vull agrair a tot el personal afectat, el seu esforç diari i el seu compromís. Alguns des de fa molts anys. I gairebé totes i tots ens circumstàncies difícils. Aquell esforç derivat del seu contracte i aquell que no es posa en lletra i que és el més important, aquell que neix del sentiment de la vocació i tendresa en les tasques, al contacte amb les persones més dèbils i vulnerables.
Pel que fa a la Fundació, continuarem amb el nostre compromís fundacional d’acompanyament en les diferents formes en què avui se’ns presenta la vulnerabilitat de les persones del nostre Barri Gòtic.
Amb la màxima cordialitat possible, la/el saluda ben atentament,
Josep Maria Puig i Puigdomènech
President
